Tomeu Arbona i Santi Taura revolucionen l’art del bon menjar a Can Prunera

El duc de La Rochefoucauld, Francesc VI, va escriure a les seves Màximes que menjar és una necessitat, però menjar de manera intel·ligent és un art. Què hagués pensat el vetust duc en veure tal fusió de sabors, aromes, narratives, musicalitat i deliciosos plats desfilant per una casa modernista de 1911? Tal vegada ho hauria resumit amb tres senzilles però nutritives paraules:

Assaborir, observar, degustar, gaudir.

Una equació que conjuga a foc lent tot el viscut i sentit després de la deliciosa performance culinària que va tenir lloc dissabte passat a Can Prunera. Aquest gaudir tan dionisíc era propi també de l’època. El modernisme té una insígnia bàquica, gairebé com un estendard amb una proclama que ens insta a gaudir del pur gaudi; d’abandonar-nos a aquest èxtasi moderat que és cruspir amb estil i elegància. Arbona i Taura, arqueòlegs del gust, van estimular els nostres sentits des del primer segon, fent de l’experimentació i la fusió un credo sense dogmes estrictes.

Tot va començar a les portes històriques de Can Prunera, on fa més de 100 anys, la família Magraner Vicens, va erigir un santuari en el qual descansar després d’haver estat tota la seva vida treballant. Buscaven pau, sí, però també un lloc en el qual confluís tot allò que ells havien gaudit durant els seus viatges per Europa. Incloent els plaers del bon menjar.

Els quaranta comensals van travessar el llindar de la porta i van ser rebuts amb una copa de vi Blanc 2025 del Microceller Son Crespí. Al seu costat, els quadres de Guillem Nadal i Ramon Canet, observaven amb atenció, desitjant, qui sap, ser humans per una vegada per a poder assaborir cada mossegada al costat de nosaltres. Aquí va començar l’eclèctica aventura. Uns acords de piano, tocats magistralment per Adrià Arbona de Papá Topo, ens van rebre. La veu de tenor de Tomeu Arbona va cantar amb energia una antiga cançó, molt similar a les glosses que apareixen a les Rondaies recopilades per Antoni Maria Alcover. Al seu costat, escuder fidel, estava Santi Taura, modelant amb les seves mans de ceramista una peça que va ser creada in situ sota la curiosa mirada dels assistents i els quadres de Joan Miró, sempre presents a Can Prunera.

Tots dos van realitzar una breu introducció històrica sobre el que anava a tenir lloc en els tres pisos, l’antiga cuina de la casa en el soterrani i el jardí de la casa modernista per a donar inici al gran sopar. Va captar la nostra atenció l’elaboració intel·lectual que van dur a terme els dos cuiners. Van recollir del Tractat del bon cuiner europeu, de 1880, la recepta del bacallà a la sollerense, pel fet de que milers de sollerics van emigrar a França durant aquesta època, igual que els Magraner, fent fortuna al país veí. Com a bons sollerics van deixar la seva petjada allà per on van passar, incloent-hi la gastronomia del lloc, obrint a Marsella més de 43 restaurants amb gents de Sóller al comandament dels fogons. Del Manuscrit de cuina de Ca Olesa, del segle XVIII, van extreure la inspiració per al biftec a l’anglesa amb salsa a la mayordomo, una emulsió realitzada amb llet de vaca, julivert, sal, pebre i llimona. Recepta d’origen anglès, perfeccionada segons la tradició francesa i aclimatada al context senyorial de la Sóller fin de siècle. Un altre detall saborosament dolç el van aportar amb la famosa hora de la xocolata, una tradició única a Mallorca que es va assentar a Sóller cap a 1870, com ens recorda l’Arxiduc Lluís Salvador, escrivint que al poble van existir més de 47 artesans xocolaters, mestres del famós líquid, especialitzats en l’elaboració de la xocolata a la pedra i a la tassa. Tot sempre acompanyat per les famoses ensaïmades i coques de patata.

Hem de recordar que un menú exclusiu no és tan sols una llista de plats, és un poema visual que anticipa el festí dels sentits. Tot tenia una aroma tant estètic com pràctic, teixint amb sinuositat l’experiència nocturna. Poques vegades es pot degustar un cocarroiet de tonyina enfront d’un tapís de Joan Miró, menjar una terrina de faraona del Receptari de Can Torrella prop d’obres de Miquel Barceló o Joan Bennàssar. En comptades ocasions es pot un portar a la boca una coca de verdura de llampuga a la vora de Juli Ramis, Francesca Martí o Guinovart.

Arbona i Taura van ser mestres de cuina i vida. El seu llenç va ser Can Prunera. Nosaltres, els comensals, van ser els colors que necessitaven per a completar la seva obra d’art. Com va deixar escrit Rabelais en el seu famós Gargantúa i Pantagruel (1534):

I ara, amics, A beure! A menjar!

Simbolitzant en les paraules del nounat Gargantúa l’alegria, abundància i la filosofia vitalista que ens van insuflar els dos artistes mallorquins, creadors d’una nova forma de concebre l’art de cuinar. Van fer de la gastronomia una poètica de l’instant.