El vol sense motor de La Libèl·lula de Juan Suárez va aterrar a Can prunera. Ràdio Nacional i Radio 3, especialistes en harmonitzar la vida i acostar-nos a la sonosfera del coneixement humà, es van agermanar divendres passat 12 de juny a les 18:30 al jardí de la casa modernista. I no estaven sols. Els directors del museu, José Vicens i Miquel Rullán van estar ben a prop de Juan Suárez, com els famosos Companys d’Alexandre Magne que van seguir al líder Macedoni a conquistar aquelles terres que van més enllà dels somnis. Per a completar aquesta germanor de somiadors, cal destacar a Zuria Gento, encarregada de la comunicació i les xarxes socials que va ser la cronista d’aquesta fita inoblidable i a Quico Maura, responsable d’educació i escriptor. A més, l’acte va comptar amb la música òrfica de Joana Gomila i Laura Vallés, tocada en rigorós directe per a delit de l’audiència i dels nombrosos ocells que van embogir en escoltar-les. Joana i Laura no tenen res a envejar a les píties oraculars de Delfos, intermediàries entre els déus i els homes. Assistirem a un èxtasi òrfic a la Vall de Sóller.

I es preguntaran vostès, quin va ser el motiu d’unir ràdio, música, cultura, literatura, poesia i naturalesa en la llar modernista de Can Prunera? La pròpia vida. O Tal vegada aquest goig epicuri que produeix l’unir a éssers humans que bateguen en la mateixa freqüència d’ona. Com ja sabeu, a Can Prunera, creiem sens dubte en les sinergies i en aquest kairós tan grec dels moments únics que ens constitueixen. Aquests alts en el camí on ens detenim a pensar i que ens forgen per sempre. Una vegada travessat el llindar, ja som diferents. Ja no hi ha marxa enrere. Juan Suárez ho sap bé.

La seva libèl·lula va aterrar sense motor al jardí, però ens va elevar l’ànima, lubrificant amb aquesta veu tan seva, tan de ràdio vertadera, els engranatges de la nostra ment. Juan és un explorador versat en les geografies del temps, un argonauta filosòfic, heroi anònim de causes trobades, un cavaller radiofònic, ànima inquieta que tot ho busca i tot ho vol. De sapiència profunda, totes les paraules que surten del seu interior ocupen el lloc correcte, que és el nostre ara. Aquesta labor no és senzilla, requereix d’hores i hores de recerca, de recitar en veu alta, d’ordir un text que contingui emoció i sentiment. Sempre ho aconsegueix i el seu embruixament ens omple de felicitat.

Com sol dir-se, parlàrem de lo diví i de lo profà, és cert, però, sobretot, del Festival de Música Contemporània Nits de Libèl·lula, que està vivint la seva segona edició. Can Prunera ha apostat per una música eclèctica, de qualitat, orgànica amb l’ambient, on la pròpia naturalesa del músic és sempre la gran protagonista. Ja van passar per l’escenari floral del jardí Sandra Monfort, Aitor Hevia al costat de Magí Garcías i, en els pròxims mesos, Mon Joan Tiquat, Joan Miquel Oliver i Santiago Auserón.

Aquest és l’inici d’una bella amistat. La fraternitat nascuda ara entre Juan Suárez i Can Prunera ha pres tints homèrics. Llarga és la vida i l’aventura d’existir. I com va escriure Jünger a La Emboscadura:

La divisa de l’emboscat resa així:
Aquí i ara.
Busquem sempre la llibertat i la independència.
Hem de vèncer a la por per a banyar-nos en les fonts originals de la jovialitat i l’abundància, per a així fer front a l’angoixa.

Gràcies als amics de Ràdio Nacional, Radio 3 i a l’equip de La Libélula per la seva gran humanitat i professionalitat. Sempre ens quedarà el Mediterrani: aquell lloc on ens trobarem tots.