La casa modernista celebra el seu aniversari com a centre pioner d’art, creativitat i pensament a Sóller

En un any poden passar moltes coses. El passat 8 de març de 2025 les portes d’aquesta llar modernista van tornar a obrir-se. Un any després, aquestes mateixes portes han vist passar pel seu llindar a milers de visitants curiosos, artistes, músics, nens i nenes, pares i mares, padrins, escoles, professors, col·legis, instituts… I la llista segueix. Si la vida és somni, Can Prunera és la consecució racional de que, a vegades, els somnis es converteixen en realitat. Somiem i la vida proveirà, ens recorden Shakespeare, Calderón o Cervantes.

L’any 1999 es va estrenar una pel·lícula que va passar directament a l’eternitat, Gladiator, de Ridley Scott. Ens agradaria rescatar una frase gairebé homèrica d’aquest film inoblidable que encaixa amb el sentiment que vivim des de dins del museu: Hi havia un somni que era Roma. Només es podia murmurar. Una cosa més forta que un murmuri podia fer-lo esvair… era tan fràgil.

Des de la fragilitat, la força. I des d’aquí la consecució del somiat. Temps i voluntat és l’art, ens recorda el ceramista i escultor Lluís Castaldo. Temps per a gestar i voluntat per a crear. I mai decaure en l’intent. Can Prunera va començar la seva vida sent una casa: ara és una llar.

Llar on el foc de l’art continua sent un far per als viatgers cansats que vulguin sanar l’ànima contemplant quadres que són temps i memòria. Un jardí d’escultures on es pot brindar per la senzilla raó d’estar vius. Un oasi contra el soroll, un baluard contra la dissort.

A continuar complint anys junts.

Gràcies per fer-ho possible.

Les portes continuaran sempre obertes.