Richard B. Fuller i les cúpules geodèsiques: fer més amb menys mai va ser tan divertit

Dissabte dia 1 de novembre va tenir lloc al jardí de Can Prunera el segon Taller del Cicle Arquitectura i Naturalesa, impartit per l’arquitecte Pablo Amor. Seguint la nostra filosofia particular, començàrem amb una introducció teòrica, on els nins i les seves famílies van poder aprendre qui va ser, què va crear i per què va ser tan important el visionari arquitecte Richard B. Fuller. Àmpliament reconegut dins del món de l’arquitectura no sols per les seves creatives i intel·ligents cúpules geodèsiques, si no per ser un dels primers homes que, a principis del segle XX, va alertar que el planeta terra que habitem és finit, igual que els seus recursos naturals. Podríem dir d’ell que va néixer abans d’hora, perquè la tècnica dels seus contemporanis no es va equiparar a la velocitat i autenticitat de les seves idees. Van haver de passar anys perquè la tecnologia estigués preparada per a assumir i començar a crear les obres de Fuller. Ell no va perdre el temps, ni l’esperança, i va descobrir que la naturalesa és sempre més sàvia i pràctica que els éssers humans.

Una mostra d’això van ser les seves ja famoses cúpules geodèsiques, utilitzant la forma geomètrica del triangle com a eix vertebrador per a sostenir fins i tot els materials més pesats. Els nens assistents al taller, juntament amb els seus pares, van poder construir de manera col·laborativa diverses d’aquestes cúpules, apreciant la força i lleugeresa de l’estructura, així com la seva durabilitat i facilitat de construcció. Quan van acabar, van crear una petita ciutat amb peces de fusta just sota la cúpula principal, tractant d’imitar el gran somni que va tenir Fuller: construir un dels seus gegantescos doms sobre Manhattan, acollint el districte novaiorquès en una perpètua abraçada geomètrica.

Dissabte que ve dia 15 de novembre realitzarem l’últim taller del Cicle: La casa de Francis: arquitectura amb fang. Descobrirem la inspiradora història del famós arquitecte burkinès Francis Kéré, dissenyador d’arquitectures increïbles amb materials naturals i amb la participació de les comunitats. Usant la tècnica de la bobina, manipularem el fang per a construir petits habitatges i un poblet col·lectiu.

Instagram post

Entrada anterior
La mística de Leire Corpas: una guitarrista única