Tot art és alhora superfície i símbol. Com a observadors de les rajoles hidràuliques de Can Prunera no podem negar que, el terra, s’ha convertit en somni. Tenim davant nostre un petit paradís a l’abast de les nostres mirades i petjades. Els colorits patrons duna cadascuna de les rajoles han estat fet a mà. Unint tradició i modernitat, componen llenços i catifes acolorides. Les tessel·les vesteixen el somiat, perquè cada detall explica. Les sales, habitacions, passadissos i racons de Can Prunera, ens desvetllen una sinuositat atraient. Figures mítiques, naturalesa domada però lliure o una ornamentació cridanera ens obliguen a no passar de puntetes. Aturem-nos a l’instant i abracem-ho per fer-ho nostre. De Pintura, artesania, arquitectura, disseny, matemàtica i història estan fetes aquestes rajoles. Tot això, en una tessel·la de 20 x 20 cm.
Cada habitació té un paradís diferent. No hi ha dues estades iguals, de la mateixa manera que no hi ha dos éssers humans semblants. Aquest goig sensorial que experimentem ha estat possible gràcies al treball ardu dels arquitectes i dissenyadors d’Escofet a Barcelona i Huguet, a Campos, Mallorca. Ells van aconseguir reformar i crear de nou el llenç discontinu sobre el que caminem a Can Prunera. Un agermanament gremial amb els artesans de la veïna Marroc, els únics que encara segueixen fent a mà aquest tipus de rajoles, va ser necessari per gaudir d’aquest regal. Ara ja llegat patrimonial i cultural de Sóller.
Superfície i símbol, poesia emmarcada, llenç i camí per recórrer. El Modernisme va posar èmfasi que els colors de les rajoles incitessin al descobriment i al somieig. Els arquitectes i artesans que van ornamentar els mosaics de l’Alhambra de Granada compartien una dita que, amb el pas dels segles, podríem considerar gairebé un prec. Diu així: la cerca de la repetició és l’atracció per l’eternitat. Cada tessel·la de l’Alhambra ha quedat banyada per aquesta màxima. Les de Can Prunera, també.
Si la cantant italiana Mina va escriure que el cel podia cabre en una estança, en una estrofa o en un vers, bé hi pot cabre el paradís en una rajola hidràulica.
