Clara i Pere Fiol homenatgen amb la calidesa de la seva música a Lluís Llach, Maria de la Mar Bonet, Joan Manuel Serra, Gardel o Sílvia Pérez Cruz al jardí de Can Prunera.
La família Fiol respira memòria i música. Pare i filla van oferir dissabte passat, al Festival de Música Contemporània Nits de libèl·lula de Can Prunera, un cant a la llibertat musical seguint l’estel mai oblidat dels ara ja clàssics de la música mediterrània. Intimitats contagioses, mirades còmplices i somriures que hauran compartit en mil i una sobretaules cantant junts, van embriagar al centenar de persones que van gaudir d’un concert únic, especial i inoblidable. Gràcies a la senzillesa profunda d’una guitarra paternal i a la veu sedosa de Clara, els arbres del jardí semblaven escoltar els silencis entre les notes. Les pròpies muntanyes, des del seu privilegiat seient de roca i fusta, assentien complagudes davant un delit musical de tanta lluïdesa.
El repertori va ser un viatge emocional per cançons en la seva majoria en català i que han acompanyat la història sentimental de Mallorca i de moltes famílies: Me’n vaig a peu (Joan Manel Serrat), Amor particular (Lluís Llach), Curro el Palmo (Joan Manel Serrat), A Margalida (Joan Isaac) o Melodia de arrabal (Carlos Gardel) es van lliscar en noves versions que no pretenien reinventar, sinó reviure. Així van crear una finestra a la intimitat a la qual tots nosaltres vam poder apuntar-nos. A més, es va unir també el petit de la família, Joan Fiol, al violoncel, completant un quadre inoblidable que més que un concert va ser una invitació a transitar la memòria col·lectiva en les complicitats d’una família que abandera les arrels d’una música destinada a perdurar.
Música feta amb amor, jugant, travessant temps i espais per a conjugar-los en un sol vers, cançó o record. A Verderol, una composició pròpia de Clara, va aconseguir emocionar-nos amb les subtileses d’un ocell que remunta el vol sense oblidar als que deixa enrere a terra. En compartir la seva veu feta cant Clara ens recorda que hem compartit moltíssima música a casa, i d’això s’ha alimentat gran part del que som. Una llar musical on la música no és professió sinó idioma, llengua i expressió: una forma de vida.
Va haver-hi instants d’emoció continguda i altres d’emoció exaltada. La interpretació de Bona nit, blanca roseta, va ser un d’ells. A l’uníson amb el públic, amb un acompanyament de luxe, els assistents van entonar a viva veu la tornada de la popular cançó eivissenca. Un moment col·lectiu, íntim i màgic al mateix temps. Me’n vaig a peu, de mica en mica de Serrat, Alfonsina y el mar de Mercedes Sosa, Oración del receso de Fandermole i Res de mi¸ composta per Clara inspirant-se en un poema de Gabriel Ferrater, van posar el fermall d’or a una vetllada musical senzilla però profunda, com les coses que valen la pena a la vida.
El proper dia 23 d’agost a les 20.00h Adela Peraita, Paco Torres i Steve Withers recuperen un dels seus projectes més fascinants: Sterlin Plays Cohen. Amb la seva reinterpretació d’aquest llegendari àlbum, el trio reprèn el projecte que van presentar fa més d’una dècada sota el nom Llum i Negre: un llibre-disc i una gira que van convertir cada vetllada en una experiència irrepetible.