Ah, bellesa, abans de morir m’agradaria pintar-te!
Aligi Sassu
_
CASA MODERNISTA
LA CASA MODERNISTA MÉS IMPORTANT DE SÓLLER
Can Prunera és un llarg i sensual moviment artístic. Compassat per les formes sinuoses de la naturalesa, harmonitzen en el seu interior el joc i el goig, el silenci i el cant. El modernisme és una forma de vida, una conjunció perfecta entre l’arquitectura, l’art, la filosofia i la pintura. En el seu interior viuen ocells, flors, papallones, libèl·lules, llànties d’aranya i mobles tallats amb l’elegància del que se sap destinat a perdurar. Cada habitació és com aquell mosquit atrapat en ambre que preserva un moment exacte de la història de Sóller i del seu entorn. Els llenços dels grans mestres dels segles XIX i XX cobreixen les seves parets, donant-li color i vida a un edifici que va néixer en 1911 i que, sense ell saber-ho, va abanderar el moviment modernista de Mallorca i Balears. Des de la seva arribada al món va ser inici i destí.
Els seus traços corbs ens fan pensar en les ones i les algues, els seus alts sostres en els altius palaus de Sintra i Trieste. És aquesta una casa per a somiar-la i viure-la. Can Prunera troba la seva raó de ser en el joc suau i espurnejant de l’atreviment, en la dansa aquosa de les seves rajoles hidràuliques, teixides entre si per una infinitat de símbols i mites que ens conviden a explorar.
HISTÒRIA
LA MILLOR CASA DE SÓLLER DES DE 1911
Can Prunera, juntament amb altres exemples com el Gran Hotel, Can Forteza Rei i Ca Casasayes, els tres de Palma, formen part de l’ampli conjunt d’edificis modernistes que es van construir al començament del segle XX, sota la directriu dels models catalans o de l’art nouveau francès.
L’any 1865, una plaga terrible va fer malbé els tarongers i llimoners de gran part de la vall de Sóller, la qual cosa va causar una forta crisi econòmica i va provocar que nombroses famílies que es dedicaven a la recol·lecció i al comerç dels cítrics es veiessin obligades a emigrar. Els principals destins van ser, d’una banda, Amèrica del Sud i, per l’altre, Europa. Països com Puerto Rico, Veneçuela, França, Alemanya i Bèlgica serien els precursors en la rebuda d’emigrants sollerics. Així i tot, van anar sobretot a França on la majoria cercaren fortuna; a aquest efecte, es van establir en localitats com Nancy, Lió, Marsella i Belfort. Va ser en aquesta ciutat on Joan Magraner i Margalida Vicens, coneguts a Sóller amb el malnom de els Pruneres a causa del seu treball amb el mercadeig de la fruita, es van enriquir gràcies al negoci dedicat a la importació, exportació i distribució de fruites, verdures i licors. Aconseguida la fortuna, van decidir tornar a Sóller i construir un casal amb l’estil imperant llavors a França: l’art nouveau. En aquell país, van deixar el negoci en mans dels fills.
Can Prunera es va construir entre 1904 i 1911. De l’artífex no se sap res, a pesar que hi ha dues hipòtesis: una atribueix l’obra a Joan Rubió i Bellver (1870-1952), l’arquitecte català que en aquells anys construïa la façana de l’església parroquial de Sant Bartolomé i el Banc de Sóller. Amb tot, no hi ha cap document que confirmi aquesta teoria. L’altra hipòtesi planteja la possibilitat que el casal de Can Prunera fos construït per obrers locals.
L’edifici és un exponent del gust dels emigrants que, en tornar de França i de Puerto Rico, principalment, van competir per a aixecar la casa més bella i que posés de manifest la riquesa que havien aconseguit.
RAJOLA HIDRÀULICA
SABIES QUÈ…
Cada habitació allotja un paradís diferent a l’abast de les nostres mirades i trepitjades. Els acolorits patrons de cadascuna de les rajoles, fetes a mà, conjuminant tradició i modernitat, componen llenços i catifes úniques i inoblidables. Les tessel·les vesteixen el somiat perquè cada detall compta. Les sales, habitacions, passadissos i racons de Can Prunera ens mostren una sinuositat atraient. Figures mítiques, naturalesa domada però lliure i una ornamentació cridanera ens obliga a no passar de puntetes i detenir-nos en l’instant, abraçar-lo, sentir-lo. Pintura, artesania, arquitectura, disseny, matemàtica, història i bellesa, tot això, en una tessel·la de 20 x 20 cm.