Davant l’atenta mirada de més de 120 persones, Sterlin va realitzar un ritual musical per a recordar les eternes cançons de Leonard Cohen: mestre, mite i llegenda. A Sterlin li agraden els reptes, per això, van decidir honrar a Cohen d’una manera molt especial. Realitzant un exercici d’orfebreria melòdica amb les ja eternes Songs of Love and Hate, Adela Peraita (veu), Stephen Withers (guitarra acústica) i Paco Torres (guitarra elèctrica), van convertir l’anglès sonor i fosc dels temes cohenians en una treballada traducció al català que va deixar al públic surant en un ensomni poètic. Una hibridació entre dues llengües, dos estils, però un sol amor: l’art de Leonard.
Profundes i melancòliques, dures com a ciment, però gràcils com a orenetes, les paraules que sortien amplificades gràcies a la veu d’Adela, van omplir el jardí de Can Prunera. Hi ha un deix grácil, especial, gairebé màgic en aquest lloc. Ja ho sentirem quan va tocar Magí Garcías i la família Fiol, amb Clara capitanejant el vaixell de la Música Mediterrània. Vam tornar a experimentar de nou aquesta bella sensació de saber-nos en el moment i temps adequats. El jardí de Can Prunera s’ha convertit, amb subtilesa i elegància, en el lloc del nostre gaudi.
Amb Avalanche, Allau, bussejàrem cap a la rondalla de la pèrdua i el retrobament, del torment de l’amor que ho recobreix tot quan s’esvaeix, però que ens dona la vida a canvi quan arriba. Una mica més cap al fons, prop de l’abisme que sempre aguaita, va arribar Dress Rehearsal Rag, l’assaig d’un suïcidi, si és això possible d’aconseguir. Quan semblava no haver-hi sortida de la foscor, Sterlin ens va tendir una mà salvadora per a, a través de Jeanne of Arc, recordar-nos que l’esperança continua sempre il·luminant el camí. Així ens ho recorda Cohen:
Vaig veure la glòria en els seus ulls.
Durant molt de temps he desitjat l’amor i la llum,
Per què arriba tan fosc, però, oh, tan brillant?
Bressolats pel mestratge tècnic de les guitarres de Stephen i Paco arribàrem al cim del concert. Una catarsi mesurada, sòbria però poderosa. Dance me ToThe End Of Love, va posar el fermall d’or a una nit que arribà tan ràpida que va deixar d’il·luminar el faristol amb la lletra de les cançons d’Adela. No va semblar un problema per a ella. Com una sibil·la esgrimint una espasa de llum, va agafar un dels llums utilitzats per a ambientar l’espai i ens va regalar aquesta màgia que ja posseeix Can Prunera, la màgia de les nits inoblidables. Ombres, sí, però amb una llum tènue, gairebé de torxa, per a guiar-nos pel camí de la vida.
El pròxim 20 de setembre, Alanaire tocarà al jardí de Can Prunera. Laura Serra i Leire Corpas, ànimes del grup, transformaran la seva formació habitual per a oferir-nos un idíl·lic moment fugisser i minimalista. A través dels elaborats ritmes i sofisticades harmonies que vesteixen els profunds temes de la banda, ens regalaran la seva música en un sorprenent i poètic format.