La vall de Sóller està situada a la costa oest de l’illa de Mallorca, a la Serra de Tramuntana, i limita amb els municipis de Deià, Bunyola, Escorca i Fornalutx. Sóller inclou diferents ravals i nuclis, com ara Biniaraix, s’Horta, s’Alqueria des Comte i ses Argiles, a més del Port de Sóller. No obstant això, aquestes zones estan connectades entre si a causa del creixement urbanístic de la vall durant els darrers 60 anys. En l’actualitat, el municipi té més de 14.000 habitants.
Per l’emplaçament orogràfic, Sóller sempre va patir una situació d’aïllament en relació amb la resta de pobles de Mallorca i, sobretot, amb Palma. El pas del segle XIX al XX és clau per al desenvolupament industrial de la vall. Una fita important és la que tingué lloc el 1912, amb la inauguració de la línia de tren Palma-Sóller. Un any més tard, el 1913, s’obrí la línia de tramvia, que assegurava la connexió amb el Port de Sóller. Tot i això, la comunicació no va ser completa fins al 1997, quan s’inaugurà el túnel, cosa que va afavorir un important creixement demogràfic.
Sóller sempre ha fascinat a viatgers i erudits que des del final del segle XVIII, però sobretot des del començament del XIX, visitaren Mallorca. És el cas de Jean-Joseph Bonaventure Laurens (1801-1890), Josep Antoni Cabanyes i Ballester (1797-1852), Joan Cortada i Sala (1805-1868) i l’Arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg-Lorena (1847-1915), que deixà escrit que «(…) Sóller és, indiscutiblement, la vila més bella de l’illa i no dubt a afirmar que és un dels pobles més bonics del món, perquè tot es troba reunit en ell (…)». El noble austríac allotjà, durant les llargues estades a l’illa, grans personatges del món artístic i literari, com ara el pintor català Santiago Rusiñol i els escriptors Miguel de Unamuno i Jacint Verdaguer.
Sóller disposa d’un ric patrimoni artístic, encara que el més rellevant de tot el conjunt és, probablement, la part que fa referència als edificis construïts a començament del segle XX. Així, la façana de l’església de Sant Bartomeu i el Banc de Sóller, juntament amb altres casals, configuren una ruta obligada per conèixer el modernisme. De tot l’entramat urbà, el carrer de la Lluna n’és un dels més transitats; connecta amb la plaça de la Constitució i arriba a s’Alqueria des Comte. Ha estat, ja des de temps antic, la principal via comercial del municipi, el lloc on s’establiren molts dels comerços sollerics, on es bastiren les posades de les possessions —per exemple, Monnàber i Moncaira— i on, a més, s’aixecaren alguns dels edificis construïts amb els diners provinents de l’emigració, com són Can Maçana i Can Moiana, ambdós d’estil colonial. És en aquest vial on trobarem Can Prunera, en un dels carrers més transitats de la vila.