Salva Ginard. 20/20
Ginard (Palma 1973), ens presenta rostres humans com un llenguatge secret, íntim i personal, una confessió parcialment vetllada, que viu en el traç, al fons, aquell paisatge de vivències que, reagrupades i obligades a conviure, donen forma a aquella cara, a aquell cos, en una sort de criptograma al·lucinat i revelador.
En les seves pròpies paraules ens explica les diferses etapes que ha passat des de començà a pintar fins a l’actualitat:
«És complicat resumir un viatge de vint anys. Un viatge vital, personal, del que aquí es mostren vint pinzellades, vint trossos, vint instants, vint veritats.
2000 – 2002
Vaig començar en la més absoluta foscor. Removent-me ansiós. Defensant- me. Esgarrapant la superfície fins a entreveure-hi apagats colors que componien el mapa d’una ànima ferida. El rostre com a metàfora de la condició humana.
2003 – 2008
Desbordada ja la foscor inicial, la troballa del color lluita contra el control de les formes, apareixent-hi els primers intents de traspassar la linealitat de les imatges representades. La matèria pictòrica flueix sense control.
2009 – 2011
La casualitat, l’error (provocat i fortuït) i l’inconscient apareixen per quedar-se. Cada instant queda plasmat en l’obra. El gest únic i irrepetible (… sempre Pollock).
2012 – 2015
Les figures es descomponen en capes, peces o taques de color, fins i tot fins a desaparèixer. Peces a vegades esquinçades, arrencades amb violència indagant en la idea de destruir/recompondre, ferir/curar. La vida com a suma de moments.
2016 – 2020
Colors vius, purs, fins i tot brillants llisquen en franges. Eliminació parcial o total de la imatge aprofitant el seu ressò per començar de nou, per buscar les pessigolles a les dues dimensions. La mirada s’intensifica, focalitzant l’atenció. Paraules, dates, hores com a constatació de l’aquí, de l’ara i potser del demà».
Del 21 de febrer de 2020 al 03 de maig de 2020.
