Ausentes.
Obra guanyadora del VI Certamen Femení d’Instal·lació Artística 2019.
El propòsit principal del certamen és donar a conèixer dones artistes dins un àmbit fora de lo comú i lo clàssic: la instal·lació. Tot fent-ho coincidir amb el mes de març, ja que el 8 de març és el Dia Internacional de la Dona.
Des de l’any 1999, data en què comencen a fer-se públiques les estadístiques del Govern pel que fa a la violència de gènere, fins avui (desembre 2018), 1139 dones han mort a Espanya a causa d’aquesta causa. En aquest sentit, AUSENTES es desenvolupa sobre la base del concepte de comptar i traduir visualment dita xifra, amb la finalitat de recordar i honrar a les que ja no hi son.
Partint de l’anterior, 1139 calces nuades entre si en els seus extrems pengen de l’estructura del sostre fins a la planta baixa de l’edifici, creant una sort de cortines de pell translúcides. Les calces resulten elements altament significatius que remeten als cossos absents d’aquestes dones, a l’interior de les quals hi ha flors sempre vives, una sort de declaració d’eternitat, permanència i bellesa duradora. Nuades entre si, suggereixen abraçades de franquesa, unió i compromís de lluita.
En la base de la instal·lació, ocupant el diàmetre del buit de l’escala, es troba un cercle de flors seques, entorn del qual té lloc la il·luminació en contrapicat, realçant la presència dels no-cossos.
Ester Gandía (Espanya, 1990)
Resideix a mig camí entre Espanya i Mèxic, fet que ha influenciat en la seva línia de treball. La seva línia de treball canvia radicalment a partir de residir a Mèxic i de l’experiència de viure en primera persona les conseqüències de la violència social pel fet de ser dona, transmetent a través del llenguatge plàstic la seva experiència a través de la narrativa visual de l’autobiogràfic o individual i el col·lectiu, plantejant l’espai íntim com a polític, una arma d’apoderament i resiliència.
En la seva producció artística queda patent dues línies temàtiques diferenciades. D’una banda, tracta la problemàtica de la desaparició i la mort forçada a Mèxic, tractada des dels conceptes de la memòria social, el testimoniatge i l’oblit imposat. D’altra banda, reflexiona entorn de la figura de la dona en la societat actual, realitzant una crítica subtil sobre la base d’experiències personals i col·lectives.
En tots dos casos, empra el text i la imatge metafòrica com a principal recurs en la producció artística d’obres multidisciplinàries, recorrent principalment a la disciplina de la instal·lació, amb la finalitat d’involucrar a l’espectador i tancar l’obra amb la seva presència corporal i participació activa. L’ús del text és dut a terme mitjançant diferents tècniques com l’escriptura, el brodat o la projecció, sobre diferents suports com a paper, peces tèxtils, espais arquitectònics o el propi cos de l’espectador. A vegades, l’escriptura com a mitjà i resultat queda secundat per l’acció performativa de manipular el contingut mitjançant el procés d’encriptar, anul·lar, invertir, desdibuixar, esborrar o fragmentar el missatge a transmetre, extrets de fonts oficials de l’Estat, de plataformes ciutadanes o de creació pròpia.
Des de 2013 ha estat guardonada amb premis i mencions honorífiques, el darrer premi fou el 2017 Premio Mujeres en el Arte Amalia Avia (categoría otras artes). Instituto de la Mujer de Castilla-La Mancha i Menció honorífica a la 51 Biennal d’Art de Pollença. Museu de Pollença.
Ha exposat a Mèxic D.F, Cuba, Argentina i Anglaterra, així com en nombroses ciutats del territori espanyol Albacete, Santiago de Compostela, Cuenca, Alacant, Toledo, Barcelona i Madrid, entre altres.
També ha participat en nombroses publicacions entre elles III Muestra Mujeres en el Arte en Castilla-La Mancha, Ed. Intituto de la Mujer de Castilla-La Mancha, 2017.
Del 10 de març al 26 de maig de 2019.
