L’art contemporani no existiria sense el passat i Can Prunera ofereix un bon exemple d’aquest fet amb l’exposició Diàlegs a Sóller, que es pot veure fins al proper març de 2012. La mostra és comissariada pels historiadors i arqueòlegs Catalina Garau i Bernat Oliver, que proposen al públic “un joc suggerent” als visitants. “Es donen algunes pistes per relacionar les obres, però cada persona farà les seves associacions”, explicà ahir Garau durant la inauguració. La comissària destacà que no hi ha hagut “cap intenció didàctica, sinó que s’ha tractat de cercar l’element estimulant”.

“Ens ha cridat l’atenció que les peces històriques es vegin tan contemporànies”. Oliver remarcà que les peces arqueològiques tornen a Sóller, el seu lloc de procedència, la Vall. “Allò interessant és que ho fan d’una manera diferent al seu ús original, amb una interpretació que els dóna una vida més enllà”.

Figures de bronze, ceràmiques, botons, penjolls d’os, punxons i polidors del calcolític i de l’edat de Bronze, percussors de pedra i, fins i tot, un crani de Myotragus. La vida quotidiana del passat mira les obres de Jean Arp, Max Ernst, Picasso, Josep Llorens Artigas, Marino Marini, Lucio Fontana, Kandinsky i Henry Moore. El diàleg resulta enriquidor i susceptible de múltiples interpretacions. Però no hauria estat possible sense la col·laboració establerta entre el Museu de Mallorca (el tancament temporal del qual ha facilitat la cessió de les peces arqueològiques), Can Prunera i la Col·lecció Serra.

Rogelio Araújo, director de Can Prunera, agraí durant la inauguració aquest treball a tres bandes. Per part seva, el batle de Sóller, Carlos Simarro, assenyalà la seva ciutat com “un exemple perfecte de convivència” entre els elements del passat i els moderns. Tampoc no faltaren a la inauguració la regidora de Cultura de Sóller, Mar Castanya; el president del Ferrocarril de Sóller, Óscar Mayol, acompanyat pels consellers Vicenç Sastre, Amador Pastor i Carlos Rullan; el fotògraf Juan Ramon Bonet; la conservadora de la Col·lecció d’Art Serra, Carmen Mateu; el galerista Joan Guaita; i els artistes Francisca Martí i Joan Cunill. Una novetat destacable de l’exposició és que Can Prunera estrenarà un projecte didàctic per a escolars, que consisteix en una visita guiada i material didàctic que s’oferirà als col·legis a un preu especial. En aquest programa també hi participa Manel Calvo, prehistoriador de la Universitat de les Illes Balears, qui escriu un text del catàleg.

Bernat Oliver, Catalina Garau, Òscar Mayol, Rogelio Araújo, Carlos Simarro i Mar Castanya. Foto: Teresa Ayuga.

Maria Llull. dBalears.cat

Objetos funerarios, domésticos y rituales, de entre el 2000 a.C. y el siglo II de nuestra era, conviven desde ayer en Can Prunera con el arte del siglo XX, gracias a una exposición en la que han colaborado el Museu de Mallorca, Can Prunera y la Col·lecció d’Art Serra, que aportan las piezas de Diàlegs a Sóller .

La exposición, comisariada por Catalina Garau y Bernat Oliver, quiere «plantear un juego al visitante, el de encontrar relaciones entre las piezas» prehistóricas (halladas en tres yacimientos de Sóller) y los cuadros o las esculturas de artistas como Picasso, Max Ernst, Kandinsky, Henry Moore o Marini, según explicó Garau, quien detalló que «se dan algunas pistas, pero cada uno tiene que establecer sus propias conexiones». Las piezas del rompecabezas son abalorios, botones, platos de barro cocido o guerreros de bronce, cuadros, piezas cerámicas y esculturas de diferentes momentos históricos, pero con detalles estéticos, de textura o color que pueden asemejarse.

Por su parte, Bernat Oliver aclaró que los objetos prehistóricos fueron excavados en los años sesenta, y luego se llevaron al Museu de Mallorca. Ahora vuelven a su lugar de origen, pero de una forma totalmente diferente». El director de Can Prunera, Rogelio Araújo, explicó a los asistentes a la inauguración de la exposición que el Museu de Mallorca se encuentra ahora cerrado por obras, y agradeció a los comisarios la «interesante» propuesta.

El acto contó con la presencia del alcalde de Sóller, Carlos Simarro, quien dijo que «esta exposición es un maridaje perfecto entre lo antiguo y lo moderno». También asistió la regidora de Cultura de Sóller, Mar Castanya; el presidente del Ferrocarril de Sóller, Óscar Mayol, así como algunos consejeros de dicha empresa, como Vicens Sastre, Pedro Rullán, Amador Pastor o Carlos Rullán. El fotógrafo Juan Ramón Bonet, la pintora Francisca Martí, el pintor Joan Cunill, el galerista Joan Guaita o la conservadora de la Col·lecció d’Art Serra, Carmen Mateu, entre otros, también visitaron la exposición.

Como novedad, el museo estrenará con esta exposición, que podrá visitarse hasta marzo de 2012, un programa didáctico.

Bernat Oliver, Catalina Garau, Óscar Mayol, Rogelio Araújo, Carlos Simarro y Mar Castanya. Foto: T. Ayuga.

A. Largo. ultimahora.es

Quina diferència hi ha entre les mans que modelaren una ribella de fang en la prehistòria de Mallorca i les de Picasso quan treballava la ceràmica? Aquesta reflexió la fan els historiadors i arqueòlegs Catalina Garau i Bernat Oliver i la proposen al públic que, a partir del proper dia 6, visiti l’exposició Diàlegs a Sóller. Peces arqueològiques i contemporànies, que s’inaugurarà dijous mateix a les 20.00 hores al Museu de Can Prunera. Estarà oberta al públic fins al mes de març de 2012.

Els artistes de les avantguardes històriques, amb Pablo Picasso al capdavant, s’inspiraren tant en l’art dels pobles primitius com en el de la prehistòria i l’antiguitat. Indagar en aquest vincle és el que plantegen els comissaris de la mostra a la Vall, Garau i Oliver. Ho fan mitjançant “criteris estètics, de formes, textures, d’ús”, declara Oliver, però confien que el públic “estableixi la seva pròpia relació entre els objectes funeraris, domèstics i rituals, datats entre l’any 2000 abans de Crist i el segle II de la nostra era, i l’art plàstic dels creadors del segle XX.

Per això, proposen als visitants de totes les edats “un joc dels sentits”. “No és només una exposició d’arqueologia, ni una d’art contemporani”, afirmen els responsables. Es tracta de veure “com poden interactuar” peces tan dispars, perquè “és possible de moltes i diverses maneres: no ha de ser forçosament per parelles, sinó que deixam que sigui l’espectador qui hi trobi una relació”.

En aquesta exposició concorren diverses circumstàncies. Es tracta, primer, de la col·laboració entre el Museu de Mallorca, Can Prunera i la Col·lecció d’Art Serra, que són els centres que hi aporten les peces. “Plantejàrem un projecte que fos beneficiós per a tothom”, assegura Garau. Per al Museu de Mallorca, tancat per obres, “és una oportunitat de continuar obert en el sentit de poder mostrar elements del seu fons, cosa que és meravellosa”, comenta.

D’altra banda, els elements d’arqueologia escollits foren localitzats durant excavacions que varen tenir lloc en tres jaciments de Sóller: la cova de Moleta, el coval d’en Pep Rave i la Roca Roja. Així, aquestes peces tornen temporalment al lloc d’origen. “Els municips desconeixen la quantitat de material que s’ha trobat en aquests indrets”, asseguren.

A això cal afegir-hi que, entre Can Prunera i la Col·lecció Serra, s’han reunit per a la mostra obres de grans mestres com Picasso, Jean Arp, Marino Marini, Henry Moore, Max Ernst i Vasily Kandisnky. En aquesta exposició, un bon exemple de col·laboració entre institucions públiques i privades, Can Prunera estrena un projecte didàctic per a escolars. Rogelio Araújo, director del museu, declara que consisteix en “una visita guiada i material didàctic que oferim als col·legis amb un preu especial”. Aquest programa també té la participació de Manel Calvo, prehistoriador de la Universitat de les Illes, que escriu un text del catàleg.

Catalina Garau i Bernat Oliver en són els comissaris.

M. Díaz. dbalears.cat

Los artistas de las vanguardias históricas, con Picasso a la cabeza, se inspiraron, tanto en el arte de los pueblos primitivos, como en el de la prehistoria y la antigüedad. Indagar en esa relación es lo que plantean los comisarios de la muestra, Garau y Oliver. Ellos lo hacen a través de «criterios estéticos, de formas, texturas, de uso», dice Oliver, pero esperan que los visitantes «establezcan su propia relación» entre los objetos funerarios, domésticos o rituales, datados entre el año 2000 antes de Cristo y el siglo II de nuestra era, y el arte plástico de los creadores del siglo XX.

Para ello, proponen a los visitantes de todas las edades «un juego de los sentidos». «No es sólo una exposición de arqueología, ni una de arte contemporáneo», explican los comisarios. Se trata de «cómo pueden interactuar» piezas tan dispares que «pueden hacerlo de muchas maneras y varias entre sí, no tiene que ser por parejas, sino que dejamos que sea el espectador quien encuentre una relación».

En esta exposición se dan varias felices circunstancias. En primer lugar, la colaboración entre el Museu de Mallorca, Can Prunera y la Col·lecció d’Art Serra, que son quienes aportan las piezas. «Planteamos un proyecto que fuera beneficioso para todo el mundo», dice Garau. Para el Museu de Mallorca, cerrado por obras, «es una oportunidad para seguir abierto en el sentido de mostrar elementos de su fondo, que es maravilloso», comentan los comisarios.

Por otro lado, los elementos de arqueología elegidos fueron encontrados durante excavaciones que tuvieron lugar en tres yacimientos de Sóller, la Cova de Moleta, Coval d’en Pep Rave y Roca Roja, así que, temporalmente, vuelven a su lugar de origen. «Los municipios desconocen la cantidad de materiales que han sido encontrados en sus territorios», comentan.

Por su parte, entre Can Prunera y la Col·lecció Serra reúnen para la muestra obras de grandes maestros como Picasso, Jean Arp, Marino Marini, Henry Moore, Max Ernst y Vasily Kandisnky. En esta exposición, buen ejemplo de colaboración entre instituciones públicas y privadas, Can Prunera estrena un programa didáctico para escolares. Rogelio Araújo, director del centro, añade que éste consiste en «una visita guiada y un material didáctico que ofertamos a los colegios con un precio especial».

Finalmente, el proyecto cuenta también con la participación de Manel Calvo, prehistoriador de la Universitat de les Illes, que escribe un texto en el catálogo.

Catalina Garau y Bernat Oliver, historiadores, arqueólogos y expertos en gestión del patrimonio.

M. Díaz. ultimahora.es

Per la seva banda, l’autor es manifestà “molt impressionat” per l’experiència que ha suposat exposar a Mallorca, tant “per la terra com per la gent”. L’acte d’inauguració es tornà a convertir en un esdeveniment social en el qual no varen faltar les autoritats muncipals. El batle de Sóller, Carlos Simarro, va aprofitar l’avinentesa per recordar una vegada més que l’Ajuntament “continuarà apostant per l’art i la cultura”.

Volums, espais i temps és el resultat de la recerca constant de les grans formes, adaptades a llocs tancats. Ciriza utilitza el seu material per exel·lència, l’acer, per elaborar escultures de petit i mitjà formats pensades, però, en un sentit monumental. De fet, el navarrès ha tingut sempre en ment la possibilitat de portar-les a una mida més gran. Es tracta de l’obra més recent de l’artista, que pretén adaptar-se a una demanda més accesible.

“Les imatges monumentals són més males de fer, de transportar i també de vendre. Amb aquesta exposició, pretenia que les peces fossin més lleugeres per tal d’acostar-me a un públic més general”, assegurà l’autor. Influenciat de ben petit per l’ofici del pare, que tenia un taller de fusta i ferro, reconegué que només comparteix ideari artístic amb l’escultor Chillida, amb qui es relaciona per proximitat geogràfica i cultural. Ciriza considera la seva obra més aviat “individual i allunyada de factors externs”. De tot plegat, en resulten unes escultures profundes que, com tota peça artística, demanen temps i silenci per comprendre-les bé.

Lluc García. dbalears.cat

La música coral serà la protagonista aquest dijous als jardins del Museu Modernista de Can Prunera. La trentena de veus que integren la formació sollerica Pro Música Chorus interpretaran un melòdic concert dia 30 a partir de les 20 hores. En el programa hi figuren obres de diferents tendències, des del Signore delle cime de Di Marzi i la popular havanera de La gavina, com el cant espiritual Go Down Moses. Destaca també l’oferta de música tradicional tant de Mallorca com de Menorca que s’interpretarà en aquest recital estiuenc, amb peces com El copeo matancer i Fandango menorquí. Totes les interpretacions estaran sota la direcció del músic i pedagog musical Pep Alarcón, que porta la batuta del grup d’ençà del 2000.

Pro Música Chorus de Sóller és una formació amb llarga trajectòria fundada per Joan Mateu amb el nom de Coral Polifònica de Sóller. El 1982 adoptà el nom actual i obrí una etapa en la qual es treballa un repertori centrat sobretot en composicions romàntiques i impressionistes. D’aquesta època és la participació en la primera edició del Festival de Música de Bunyola. Entre 1986 i fins al 1993 va ser dirigida per Carles Ponsetí, alhora director del Cor de Cambra Studium.

Durant aquests anys, ha realitzat una gran activitat musical, concretada en un ampli repertori de concerts tant a capel·la com també amb acompanyament orquestral interpretant l’obra d’autors ben diversos. En els darrers temps ha col·laborat amb l’orquestra Karlsruher Kammerensemble els dos pics que ha visitat Mallorca (2007 i 2009), amb la qual ha oferit concerts a Sóller, Felanitx i Deià. L’estiu de 2010 interpretaren el Rèquiem de Rutter i Maitines de Nuestra señora de Guadalupe d’Ignacio de Jerusalem en terres alemanyes.

Francesca Marí. dbalears.cat

Rastres de llum, una espectacular instal lació de l’artista Robert Ferrer (València, 1978), es va inaugurar ahir al museu modernista de Can Prunera de Sóller i aconseguí ‘enlluernar’ els assistents. El director del museu, Rogelio Araujo, definí Ferrer com “un gran artista i una gran persona que ens ha aconseguit emocionar amb aquesta espectacular obra”.

Per la seva banda, el públic va poder realitzar un recorregut complet pels “fils de llum” que recorren tot l’edifici, on més de 500 peces pengen des del sostre a través del buit de la gran escala modernista. A la part baixa de l’edifici, diverses projeccions de llums i ombres i petites instal·lacions encapsulades en vidre completen aquesa singular exposició que no deixa indiferent l’espectador i que en alguns moments el submergeixen en la més completa obscuritat.

Oportunitat

L’artista valencià va definir ahir la instal·lació com “conceptualment molt complicada i amb un muntatge molt elaborat”. També va voler agrair a la fundació Tren de l’Art “la possibilitat de mostrar el seu treball a Can Prunera” i el suport del seu president, Pere A. Serra, per “l’oportunitat de poder intervenir en tot l’edifici, un avantatge que per a un artista es presenta en rares ocasions i menys en un immoble protegit”.

A la inauguració, hi assistiren les noves autoritats de la localitat, com el batle de Sóller, Carlos Simarro, i la regidora de Cultura, Mar Castanyer, a més d’un nodrit grup d’artistes.  Entre d’altres, hi hagué la crítica Gudi Moragues, autora dels textos del catàleg, Betty Gold, Ñaco Fabré, Miki Antón, Eva Panadero, Eugenio López, Salvador Martínez, Patrick Guino i els directius del Tren de Sóller i de la Fundació Tren de l’Art.

Lluc García. dbalears.cat

Rastres de llum, un recorregut per la llum que travessa el museu Can Prunera de Sóller (Lluna, 86), un tram en el qual “la realitat i la ficció es confonen”, és la proposta de Robert Ferrer i Martorell (València, 1978), que ocuparà, des d’avui a les 19.30 hores, la sala d’exposicions temporals del casal modernista. A través de “partícules” de llum, l’escultor transforma aquest efecte “en alguna cosa física i matèrica”. El fil conductor de tota l’exposició és precisament aquesta claror (materialitzada en 500 peces penjades des de la lluerna de l’edifici, a mode de partícules), una instal·lació que “va canviant de forma i variant segons la il·luminació”, explica Ferrer, qui avança que un dels plats forts de la mostra és la sala obscura, “envaïda pel color negre”, on projectarà un raig de llum “que s’encendrà i apagarà, fet que donarà lloc a diferents expressions i sensacions”.

A Rastres de llum “no hi ha color”, només blanc, “excés de llum”, i negre, “absència total d’il·luminació”, subratlla Ferrer. Aquesta dualitat cromàtica es trasllada, sobretot, a les cinc peces realitzades amb materials com el metacrilat, paper de ploma o cartró. A més a més, l’artista ha creat quatre maquetes “surrealistes” de “com podria ser l’edifici de Can Prunera, altres maneres d’interpretar-ne la distribució i el recorregut d’entrada i sortida de la llum”. El més complicat per Ferrer ha estat “intervenir en un espai protegit com Can Prunera”. Les peces que componen l’exposició “necessiten molta atenció. Jo puc treballar sobre caixes de metacrilat tot un dia, però a nivell de concentració, caduquen. No puc estar dotze hores col·locant peces, perquè em satur i perd la imatge global del treball que estic realitzant”. El resultat es podrà visitar des d’avui vespre fins a mitjan mes de juliol.

Robert Ferrer i Martorell, amb una de les obres que componen la mostra temporal Rastres de llum. Foto: Joan Torres

N.Jiménez. dbalears.cat

“El silenci està format per renou. Sense renou no existiria el silenci”. Aquesta és la premissa de Renou del silenci, la nova exposició de Glòria Mas que s’inaugura avui, a les 19.30 hores, al Museu Can Prunera de Sóller. L’artista situa la dona com a “protagonista d’aquests silencis” a través d’una sèrie d’obres que abarquen diferents formats com la fotografia, l’escultura i la joieria.

Mas confessa que, ara per ara, es troba en “un moment d’introspecció” en el qual es planteja “moltes coses de les quals m’envolten” i que ha traslladat a les seves peces. Renou del silenci es conforma d’una fotografia de gran format “de principi del segle XX“, una escultura de bronze en forma de mà, la part “més religiosa” de l’obra, i dos de metacrilat que simulen dues cares, un homenatge a Safo i Simone de Beauvoir, símbols del feminisme, o tres atuells de terrissa amb llum projectada que en el seu interior guarden els cervells orgànics de porc.

A més, l’artista ha completat la mostra amb dues vídeo projeccions i una sèrie d’elements de joieria “reciclats” i que ha dividit en vuit ‘caixetes’.

Glòria Mas, ahir al Museu modernista de Can Prunera. Foto: Ll.Garcia

N.Jiménez. dbalears.cat

Dir que la cultura no és aliena a la crisi econòmica resulta una obvietat a hores d’ara. L’economia és transversal en tots els àmbits de la vida humana, des dels més bàsics fins als més sofisticats. Si la cultura és una qüestió bàsica o sofisticada, ja és un altre debat. Sigui com sigui, els tentacles de la crisi també hi han arribat. En el cas dels museus i de les sales expositives, cal individualitzar molt, perquè cada lloc té unes circumstàncies particulars que moltes vegades fan molt difícils les comparacions.

El Museu Modernista Can Prunera, a Sóller, n’és un bon exemple. Obrí les portes el setembre de 2009, així que és molt difícil valorar-ne l’evolució durant el 2010. Des de setembre a desembre de 2009, Can Prunera rebé un total de 30.000 visitants i organitzà tres exposicions temporals. Al llarg del 2010, foren 75.000 els usuaris que anaren al museu solleric, que organitzà un total de nou mostres temporals durant els passats dotze mesos.

Es Baluard és un dels centres que toreja millor els problemes econòmics. De fet, fou el més visitat durant l’any passat. De 2009 a 2010 ha incrementat el nombre d’assistents un 16,3%: rebé 325.239 persones el 2009, mentre que el 2010 en foren 378.267. Quant a l’organització d’exposicions, el Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma no n’augmentà l’oferta el 2010 respecte de l’any anterior: ambdós exercicis es muntaren un total de vuit mostres temporals.

El Centre de Cultura Sa Nostra també mira la crisi amb bons ulls, encara que s’ha de matisar que es tracta d’un espai expositiu gratuït. De les 83.820 persones que hi anaren l’any passat, 23.891 ho feren per veure’n les exposicions. Això suposa un increment del 10,7% amb referència al 2009, en el qual les mostres reberen 21.579 persones. El 2010 es muntaren un total de 15 mostres, la més visitada de les quals fou Manolo Valdés. L’arxipèlag de la memòria, amb 4.851 usuaris.

En el cas de la Fundació Pilar i Joan Miró, es pot dir que els comptes de 2009 i 2010 estan pràcticament empatats, amb un petit descens de l’1,64%: el 2009 hi acudiren 46.884 visitans, mentre que els usuaris de 2010 ascendiren a 46.130. Es tracta d’un resultat interessant, sobretot tenint en compte que aquesta institució va estar tancada totalment del 6 al 22 d’abril, i parcialment durant dos mesos, per tal de millorar les instal·lacions. El Casal Solleric, que també és un espai de caire gratuït, tampoc no es pot queixar pel que fa a visitants. Del 2009 al 2010 incrementà els usuaris un 6,4% i passà de 236.124 visitants a 251.330. On sí que s’hi va notar la crisi fou en l’organització d’exposicions, ja que durant aquests dos anys passà de 28 a 24.

Així mateix, el castell de Bellver millorà els resultats el 2010 respecte del 2009. El nombre de persones augmentà un 7,1% i passà de 292.273 el 2009 a 312.213 el 2010. El cas del museu Krekovic tal vegada és el més peculiar de tots. Aquest espai expositiu ha reduït la xifra visitants un espectacular 94,7%, passant dels 23.974 l’any 2009 als 1.257 el 2010. Com s’explica? Bàsicament perquè l’any passat s’hi eliminaren les visites organitzades per a gent gran, que havia estat la principal font d’afluència. A més a més, el museu va passar de tenir tres sales a tenir-ne dues a causa de les obres de millor de l’Arxiu de Mallorca.

En el cas de la Fundació March, la quantitat de visitants descendí un 5,2%. El 2009, els usuaris foren 97.681, mentre que el 2010 quedaren en 92.610. També minvà el nombre d’exposicions d’un any a l’altre: n’hi hagué 4 el 2009 i 3 el 2010. Quant al Museu Militar de Sant Carles, la xifra d’assistentents baixà un 25,5%. D’altra banda, el CaixaFòrum registrà el 2010 un total de 256.104 entrades i organitzà 10 mostres. Quines conclusions es poden extreure d’aquesta acumulació de dades? Doncs que, en aquest cas, parlar de crisi és referir-se més a irregularitat i inestabilitat que a una reducció sistemàtica de visitants als museus i espais expositius.

Malgrat les baixades de visitants, els amants de l’art demostren ser un públic fidel i constant.

Maria Llull. dbalears.cat