Can Prunera Museo Modernista

Joaquín Torres-García

(Montevideo, 1874-1949)

Pintor i teòric de l’art, residí gran part de la seva vida a Espanya, on arribà per primer cop l’any 1891. S’integrà fàcilment en la vida artística a través de l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on conegué Joaquim Mir, Isidre Nonell i Joaquim Sunyer, entre d’altres, encara que no es deixà influir per llur obra i es mantingué fidel al seu estil, dirigit, inicialment, a la pintura mural, de caràcter realista, de colors amables, propera a la de Toulouse-Lautrec i Puvis de Chavannes. El 1917, a la galeria Dalmau de Barcelona, exposà per primera vegada una obra diferent, que havia evolucionat atreta per les tendències cubistes i futuristes, i que amb el temps s’apropà a un llenguatge fortament geomètric, que s’intensificà durant la seva residència a París (1924-1932), i que derivà en un estil constructivista i simbòlic.

Enric Prat de la Riba li encarregà la decoració del Saló de Sant Jordi de la Diputació de Barcelona (ara Palau de la Generalitat), per al qual féu quatre murals, La Catalunya eterna (1913), L’edat d’or de la humanitat (1915), Al·legoria de les muses del Parnàs (1916), El temporal no és més que un símbol (1916) i La Indústria (1918). El dibuix que s’exposa a Can Prunera data d’aquella època.