Can Prunera Museo Modernista

Santiago Rusiñol

(Barcelona, 1861 – Aranjuez, 1931)

Home del seu temps i artista modern, així han qualificat alguns autors Santiago Rusiñol, un artista que va mantenir al llarg de la seva carrera una gran activitat. Són conegudes les diverses facetes en les quals sobresortí: pintor, escriptor i col·leccionista d’art, encara que, probablement, és en la de pintor en la que destacà més.

El 1888 viatjà a París amb el seu amic Enric Clarasó; allà mantingué una estreta relació amb Ramon Casas i Ignacio Zuloaga. S’iniciava així una de les etapes més fructíferes per a l’autor i un període que marcà un canvi en la pintura catalana, ja que ell i Casas foren els pintors per excel·lència del modernisme català.

Des de l’estiu de 1901, va passar llargues temporades a Mallorca, que visità per primer cop el febrer de 1893. A l’illa va dinamitzar els grups culturals i participà assíduament en les tertúlies del Saló Beethoven, de can Tomeu, de can Joan Alcover i de can Torrents (Sóller). Quan arribà a l’illa, Rusiñol ja estava en plena maduresa artística, tot i així la influència mallorquina és palesa en la seva obra: pintà nombrosos jardins i també paisatges oberts, que alguns autors inclouen en la nòmina de les seves millors pintures.

Una de les grans aportacions que Rusiñol féu a Mallorca va ser la decoració, juntament amb Joaquim Mir, del Grand Hôtel, que aleshores s’estava construint a Palma. El dos artistes feren set grans plafons —quatre Rusiñol i tres Mir— amb paisatges de l’illa.