Can Prunera Museo Modernista

(Alaró, 1867 – Palma, 1901)

Membre d’una família d’artistes, la mare pertanyia a una nissaga de mestres d’obra famosa en tot Mallorca i son pare esculpia làpides funeràries i feia treballs menors d’escultura. Així, Llorenç Rosselló conegué la tècnica i l’ofici al taller familiar. El 1882 la família es traslladà a Lima, on el pare havia obert anys abans un obrador. Al principi de 1884 Llorenç vingué a Europa per perfeccionar-se en l’escultura i residí a Carrara. Tres anys després se’n tornà a Amèrica amb la idea de tornar a Europa i visitar París. El 1893 era a la capital francesa, on va fer feina als tallers de dos dels mestres més reconeguts d’aleshores: Denys Puech i Paul Landowsky. A partir de llavors es produí en el seu estil un canvi radical, en bona part per la influència de l’obra de Rodin. Des d’aquell any i fins a la seva mort viatjà per diversos països euro- peus i féu estades freqüents a Mallorca, sobretot a l’estiu.

D’aquesta etapa és Desolació (1893-94), sens dubte la seva millor obra i una de les fites de l’escultura mallorquina, i que constitueix una de les aportacions illenques més valuoses al modernisme. Sovint s’ha afirmat que Llorenç Rosselló rebé la influència dels catalans Josep Llimona i Enric Clarassó, capda- vanters de l’escultura modernista. Ara bé, s’ha de fer notar que l’obra més coneguda de Llimona i paradigma del modernisme, El desconsol, data de 1903-1907, i que Eva, de Clarassó, és de 1904: ambdues foren executades quan Rosselló ja era mort. Per tant, es pot pensar que Rosselló fou qui influí en Llimona i Clarassó, i no a l’inrevés.

La seva obra més popular és el Foner, gràcies al fet que una de les còpies és a l’Hortdel Rei, de Palma —a partir de febrer de 2010 una altra còpia també es pot admirar a Can Punera. L’escultor la modelà en guix, tal com és coneguda, això és amb l’errada tècnica que s’aprecia: el foner avança el peu dret a l’hora del llançament de la pedra, quan aquesta acció requereix avançar l’esquerre. A la primera fosa, però, li varià la posició dels braços, de manera que la figura era captada quan feia els preparatius del llançament. Aquesta versió va adornar els jardins de la possessió de Raixa fins que fou adquirida per un col·leccionista i va ser traslladada a Barcelona, on desapa- regué durant la Guerra Civil espanyola. Durant la batlia de Gabriel Alzamora es féu una nova fosa del guix original perquè coronàs una font a la plaça de la Reina. Però, provisionalment, fou col·locada a l’Hort del Rei, on és encara.

El 1900 Rosselló presentà a l’Exposició Universal de París el grup Cap al bon camí, el guix de la qual va estar exposat molts d’anys al Museu Provincial de Belles Arts, a la Llotja de Palma; posteriorment passà al Museu de Mallorca. El decenni dels anys 90 se’n féu una còpia de bronze per a la plaça d’Alaró. A més d’aquestes obres, les més conegudes, l’escultor va fer busts i medallons.

El conjunt de l’obra de Llorenç Rosselló permet aventurar que la seva mort prematura posà fi a una carrera artística excepcionalment brillant i prometedora.