Albert Ràfols Casamada
- Títol: Quasi simetria
- Data: 1988
- Suport: Tela
- Tècnica: Oli
- Alt: 195
- Ample: 195
- Llarg: -
(Barcelona 1923-2009)
Pintor, poeta, prosista, pedagog i activista cultural, començà a dibuixar sota el mestratge de son pare, el pintor Albert Ràfols Culleres, que el va introduir en el món del dibuix i de la pintura. Entre 1942 i 1945 estudià arquitectura, tot i que abandonà la carrera per dedicar-se plenament a la pintura. Es donà a conèixer el 1946, en una exposició col·lectiva del grup Els Vuit, en la qual mostrà obres de caràcter postimpressionista. Becat pel govern francès, el 1950 sojornà una temporada a la ciutat universitària de París, ciutat on visqué entre 1953 i 1954.
Fins al 1957 féu una pintura figurativa, esquematitzada, d’inspiració cézanniana. A partir de llavors la seva obra evolucionà cap a una abstracció geomètrica, constituïda per contrastos de figures geomètriques senzilles, com el rectangle i el trapezi. Poc temps després inicià una nova etapa, tendent a l’informalisme, durant la qual desenvolupà formes poètiques de contorns imprecisos en una gamma de colors blancs, ocres, grisos, blaus i grocs clar.
Artista polifacètic i compromès, Ràfols-Casamada ha estat un dels pintors que més han reflexionat sobre la seva obra i sobre la condició de la pintura i l’art —és autor, entre d’altres assaigs, de Carnet de notes i Testimonio de un pintor. Dissenyà (1959) els vitralls del santuari de la Virgen del Camino (Lleó); fundà (1967) l’escola EINA, que dirigí durant desset anys, i va ser un dels tres-cents intel·lectuals catalans que el 1970 es tancaren en el monestir de Montserrat, en protesta pel procés de Burgos.
El 1980 fou guardonat amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura, i el 1991 fou nomenat Officier des Arts et Lettres pel Govern francès.