Can Prunera Museo Modernista

(Valladolid, 1888 ?

– Barcelona, 1980)

Ballarí d’èxit i pintor aficionat. La seva vida es mogué entre el misteri i la llegenda: no se sap del cert l’any del seu naixement ni, per exemple, la professió del seu pare, ja que ell mateix afirmà en una entrevista que era sabater però posteriorment se’n desdigué i digué que era corredor de ramat, cosa que li havia permès estar en contacte amb els gitanos.

Començà a ballar en tablaos i cines de ciutats espanyoles, fins que a començament dels anys 20 es traslladà a París, on fou contractat pels ballets russos de Diaghilev, i on treballà per a Manuel de Falla.

A la capital francesa entrà en contacte amb l’avantguarda artística. Conegué Picasso, Léger, Juan Gris i Joan Miró —amb qui l’uní una gran amistat que durà tota la vida—, i per ell començà a pintar. La seva obra evidencia la influència del ball; es tracta de pintures de línies estilitzades —en les quals el grafisme pren tota la seva força—, plenes de moviment i de colors vius.

Després de la Guerra Civil espanyola s’instal·là a Barcelona i durant els decennis de 1940 a 1960 féu nombroses gires internacionals. El 1957 publicà les seves memòries Mi baile. A manera d’anècdota, Escudero presumia que sempre havia estat fidel als tres manaments del bailaor: no emprar mai les castanyetes, dur la roba sempre ben planxada i no despentinar-se mai.