• Eva Choung - Fux

    Eva Choung – Fux. Desprès de la fi del món. Una retrospectiva.

    Eva Choung - Fux

    Eva Choung – Fux. Desprès de la fi del món. Una retrospectiva. Del 23 d’octubre fins al 21 de febrer. 

     

    Eva Choung-Fux és una artista d’una energia imparable. Treballadora incansable, té una vitalitat digna d’enveja, com posa de manifest aquesta gran exposició que organitzen conjuntament el MUSA Museum Startgalerie Artothek, de Viena, i Can Prunera Museu Modernista, de Sóller, en la qual l’artista austríaca —però, permeteu-me que ho digui, mallorquina de cor— ha pres part activament i s’hi ha involucrat d’una manera extraordinària. Conec Eva des de ja fa un bon grapat d’anys i he de dir que admir en la mateixa mesura tant la seva obra com la seva persona. Ara bé, ambdues qualitats —personalitat artística i humana— s’avenen i s’entrellacen com només sol passar, quasi sempre, en les grans figures. I dic això, perquè Eva Choung-Fux és una artista compromesa amb la cultura, amb el medi ambient i amb els més desafortunats, sobretot amb les dones que han hagut de lluitar ferm per poder tirar endavant les moltes vegades malmenades economies domèstiques i surar a força de molt d’esforç els seus fills —com es demostrà en aquella mostra titulada «Hermanas Sisters» celebrada ja fa uns anys precisament aquí, a Can Prunera, tot i que aleshores fou una petita exposició que es féu a les sales d’exposicions temporals. De fet, li he sentit dir en més d’una ocasió que l’art no només ha de reproduir el que es veu, sinó que també ha d’expressar el que se sent i el que es viu. És probablement per tot el que sent l’autora, pels seus lligams amb els indrets on ha viscut i que tant tenen a dir en l’evolució de la seva obra, que l’artista ha volgut organitzar aquesta exposició —amb el permís, evidentment, dels comissaris— com si fos un repàs a la seva vida i a les seves vivències. Així, la mostra fa un recorregut geogràfic per tots aquells llocs que han marcat un punt d’inflexió en la vida i l’obra de la nostra artista: Àustria, Japó, Mallorca, Finlàndia, els Estats Units, la Xina…

     

    El treball d’Eva Choung-Fux no és de grans grandiloqüències, ni molt manco de grans estridències. Ans al contrari, és intimista, però d’una força aclaparadora que no deixa indiferent a ningú. Els colors són suaus, i el format és, en la majoria de les vegades, petit. Li agrada treballar en llargues sèries, moltes de dedicades a les grans personalitats del món de la cultura —Ramon Llull, sant Joan de la Creu, Antonio Machado, Miguel Hernández, Damià Huguet, Christine Lavant, Wislawa Szymborska—, en unes obres en què s’entreveu la grandesa de l’homenatjat, però també la de qui homenatja. Eva Choung-Fux té una altra gran virtut: la generositat. Poques persones hi ha en aquest món que siguin tan esplèndides i detallistes com ella. Prova d’això és que la nostra amiga enguany celebra els seus vuitanta anys i, enlloc de ser nosaltres els que li facem un regal, és ella la que ens obsequia amb aquesta magnífica exposició. Gràcies Eva per tot el que ens has aportat: la teva il·lusió, les teves ganes de viure i la teva obra, que estic ben segur que passarà a la història de l’art. Tanmateix, voldria acabar aquestes breus paraules donant les gràcies a Bernhard Denscher, cap del Departament de Cultura de la ciutat de Viena; Andreas Mailath-Pokorny, regidor de Cultura i Ciència de la ciutat de Viena, i als comissaris Berthold Ecker, Dieter Ronte i Elma Choung, sense els quals no hauria estat possible aquesta magnífica exposició.

     

    Pere A. Serra Bauzà. President de la Fundació Tren de l’Art. 

     

     

  • “The walk” de Neus Marroig.

    “The walk” de Neus Marroig. Nit de l’Art Sóller 2015. 

     

    The walk“proposa una visita al museu a través dels espais de la casa que encara mantenen la seva fisonomia del que han estat: la cuina, el menjador, el jardí, les habitacions, l’entrada i la sala del piano. Amb la idea de compartir narracions, es suggereix un joc de mirades que guiarà a l’espectador per aquests espais transportant-lo a la vegada, a un altre imaginari.

     

    Un projecte de Neus Marroig amb la col·laboració de: Antònia Maria Miró, Cati Eva i Margalida Eugènia Canyelles, Rafela Garcia, Mireia Asensi, Maria Ignàsia Pérez, Aina Burgos, Margalida Oliver i Cati Ferrà.

  • Portada horari

     

    Horari d’estiu: De l’1 de març al 30 d’octubre de 10.30 ha 18.30 h. Obert cada dia.

    Informació

    Horari

    Hivern: De l’1 de novembre al 28 de febrer de 10.30 h a 18.30 h. Accés al museu fins a 30 minuts abans del tancament. Dilluns, tancat.
    Estiu:
    De l’1 de març al 31 d’octubre de 10.30 ha 18.30 h. Accés al museu fins a 30 minuts abans del tancament. Obert cada dia.

     

    Tancat

    1 i 6 de gener i 25 de desembre.

     

    Horari reduït

    24 i 31 de desembre, Firó de Sóller, de 10.30h a 14.00h.

     

    Preu

    Entrada general: 5 €
    Entrada amb preu reduït:
    3 € (estudiants, pensionistes, majors de 65 anys i grups superiors a 12 persones)
    Nins menors de 12 anys acompanyats d’adults: Gratuït.

    Jornades de portes obertes

    ▪ Segon diumenge de maig: Fira de Sóller.  
    ▪ 18 de maig: Dia Internacional dels Museus.
    ▪ 24 d’agost: Festivitat de Sant Bartomeu. 

    Com arribar

    Can Prunera Museu Modernista Carrer de la Lluna, 86 i 90 Sóllerr – Mallorca – Telf: 971 638 973

     

  • Història Can Prunera Museu Modernista

    Can Prunera, juntament amb altres exemples com el Gran Hotel, can Forteza Rey i can Casasayes, tots tres de Palma, forma part de l’ampli conjunt d’edificis modernistes que es construïren, a començament del segle XX.

    Història

    Can Prunera, juntament amb altres exemples com el Gran Hotel, Can Forteza Rey i Can Casasayes, tots tres de Palma, forma part de l’ampli conjunt d’edificis modernistes que es construïren, a començament del segle XX, sota la directriu dels models catalans o de l’art nouveau francès.

     

    L’any 1865, una plaga terrible féu malbé els tarongers i llimoners de gran part de la vall de Sóller, la qual cosa hi causà una forta crisi econòmica i provocà que nombroses famílies que es dedicaven a la recol·lecció i al comerç dels cítrics es veiessin obligades a emigrar. Les destinacions principals foren, per una banda, l’Amèrica del Sud i, per l’altra, Europa. Països com Puerto Rico, Veneçuela, França, Alemanya i Bèlgica serien els pioners en la rebuda d’emigrants sollerics. Tanmateix, fou sobretot a França on la majoria anaren a cercar fortuna; amb aquest fi, s’establiren en localitats com Nancy, Lió, Marsella i Belfort. Va ser en aquesta ciutat on Joan Magraner i Margalida Vicens, coneguts a Sóller amb el malnom de Pruneres a causa de la seva feina amb el mercadeig de fruita, s’enriquiren gràcies al negoci dedicat a la importació, exportació i distribució de fruita, verdura i licors. Aconseguida la fortuna, decidiren tornar-se’n a Sóller i construir un casal amb l’estil imperant aleshores a França: l’art nouveau. En aquell país, deixaren el negoci en mans dels fills.

     

    Can Prunera es construí entre 1904 i 1911. De l’artífex no se’n sap res, tot i que hi ha dues hipòtesis: una atribueix l’obra a Joan Rubió i Bellver (1870-1952), l’arquitecte català que en aquells anys bastia la façana de l’església parroquial de Sant Bartomeu i el Banc de Sóller. Amb tot, no hi ha cap document que confirmi aquesta teoria. L’altra hipòtesi planteja la possibilitat que el casal dels Magraner fos construït per picapedrers locals.

     

    L’edifici és un exponent del gust dels emigrants que, en tornar de França i de Puerto Rico, principalment, competiren per alçar la casa més bella i que posàs de manifest la riquesa que havien aconseguit.

     

    Imatges antigues

    Mes informació

    Imatges actuals

    Mes informació

  • Can Prunera Museu Modernista Està situat en un antic casal d’estil modernista construït al començament del segle XX. Formes sinuoses, animalístiques i naturals es combinen per donar la benvinguda al visitant, que recorrerà un museu que s’ha convertit en una dels senyals d’identitat del poble de Sóller.

    Museu

    Can Prunera Museu Modernista està situat en un antic casal d’estil modernista construït al començament del segle XX. Formes sinuoses, animalístiques i naturals es combinen per donar la benvinguda al visitant, que recorrerà un museu que s’ha convertit en una dels senyals d’identitat del poble de Sóller.

     

    El visitant començarà el recorregut per les estances de les plantes baixa i principal, que conserven part del mobiliari original: taules, cadires, llits, armaris i vitrines en els quals és palesa una gran riquesa decorativa. En aquestes mateixes sales, podrà gaudir de les pintures i escultures que s’exhibeixen. En el segon pis, es pot veure la mostra «Del Modernisme al segle XXI», una col·lecció de pintura que pertany majoritàriament a la Col·lecció d’Art Serra, i que en aquests últims anys s’ha anat enriquint gràcies a les donacions d’obres que, particulars i artistes, han fet a la Fundació Tren de l’Art, entitat gestora de Can Prunera Museu Modernista.

     

    En el soterrani es troben les habitacions conegudes popularment amb el nom de botigues. Es tracta de les antigues dependències que acollien una cuina econòmica, un dipòsit d’oli, una pica de rentar i un pou, que encara es poden veure; un menjador per al servei —on actualment es duen a terme exposicions temporals— i els magatzems. Aquest últim espai comprèn les sales dedicades a Juli Ramis i es mostren obres de tres de les èpoques més característiques d’aquest pintor solleric: pintura de joventut, època cubista i obra abstracta. En el jardí, el visitant podrà contemplar la façana interior de la casa i gaudir de la mostra d’escultures que s’exhibeix. Can Prunera Museu Modernista es va inaugurar dia 24 d’agost de 2009, coincidint amb les festes de Sant Bartomeu patró de Sóller.

     

    Des de llavors, han visitat aquest centre nombroses persones, inclosos molts turistes, però també un gran nombre d’illencs despertats per la curiositat per conèixer una part molt rellevant del nostre patrimoni cultural. Gràcies a la magnífica restauració duta a terme entre 2006 i 2009, Can Prunera ha obtingut un gran reconeixement i ha esdevingut una fita important del modernisme illenc.

     

     

  • Eva Choung

    Col·lecció

    A causa de l’exposició temporal “Eva Choung-Fux. Després de la fi del món una retrospectiva“, part de la col·lecció permanent exposada a l’última planta del museu, no es podrà visitar fins a finalitzar la temporal.

     ………………………………………………………………………………………………………………………..

     

    La gran majoria d’obres exposades a Can Prunera Museu Modernista pertanyen a la Col·lecció d’Art Serra, les quals han estat cedides a partir d’un conveni amb la Fundació Art Serra, entitat que presideix l’empresari i col·leccionista Pere A. Serra Bauzà. Es tracta d’una col·lecció encapçalada per l’obra de grans mestres dels segles XIX i XX, com ara Joan Miró, Henri de Toulouse-Lautrec, Paul Klee, Fernand Léger i Maurice Vlaminck; encara que també hi han tingut cabuda pintors mallorquins o vinculats amb Mallorca l’obra dels quals ha traspassat les fronteres illenques. Es tracta de Santiago Rusiñol, Joaquim Mir, Joan Fuster, Eliseu Meifrén, Ritch Miller i Miquel Barceló.

     

    De la Col·lecció d’Art Serra és també una part important de les pintures de l’exposició permanent de Juli Ramis, així com el fons de llibres i catàlegs que estan a disposició dels investigadors a la biblioteca del museu.

     

    Gràcies a aquesta col·lecció, Can Prunera Museu Modernista ha esdevingut una fita ineludible de l’art contemporani a Mallorca.

     

     

     

  • Juli Ramis

    Juli Ramis Més d’una trentena d’obres integren la mostra permanent dedicada al pintor Juli Ramis (Sóller, 1909–Palma, 1990)…

    Juli Ramis

    Juli Ramis

    Juli Ramis (Sóller, 1909 – Palma, 1990)

    Pintor solleric que fou, entre d’altres, pioner de la pintura abstracta matèrica a Espanya. A la dècada dels anys seixanta va aconseguir fama mundial i la revista The Times  el qualificà com un dels millors cent pintors del món. Va exposar a gran part de la geografia espanyola, nord Àfrica, París, Londres, Burdeos, a més d’un llarg etcètera.

     

    Durant tota la seva carrera artística , va obtenir importats guardons, com el de finalista al gran premi de la Biennal d’Egipte, obtenint la mateixa menció a la 1ra Biennal de Moscou al 1972. Va ser amic i compartí estudi amb Wilfredo Lam, Jean Fautrier, Serge Poliakoff i Nicolas de Staël. Així com gaudí d’una ferma amistat amb Pablo R. Picasso, Juan Gris i Joan Miró.

     

    A l’any 1990, se li va concedir la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, la màxima distinció que concedeix el Govern Balear. Juli Ramis és sense cap dubte el pintor mallorquí que ha aconseguit major fama mundial durant la primera meitat del segle XX.

     

    Així doncs, més d’una trentena d’obres integren la mostra permanent dedicada al pintor. Ubicada a les estances que formaven els antics magatzems, s’hi exhibeixen llenços de tres de les èpoques més representatives: pintura de joventut, època cubista i obra abstracta.