• Josep Bover Bennàssar

    Josep Bover Bennàssar

    Josep Bover Bennàssar

    Josep Bover Bennàssar. (Palma, 1921 – Felanitx, 25 d’octubre de 1996)

     

     

    Dibuixant i pintor. De formació autodidacta, té una gran habilitat per al dibuix i la pintura. Cultiva, sobretot, el dibuix a llapis sobre paper, amb el qual analitza temes relacionats amb la seducció, el desig, la maternitat, l’amistat, la prostitució, l’espera tediosa del treball a la casa de barrets, la besada carnal, etc. Realitza nombrosos autoretrats amb diverses tècniques, si bé predominen els que fa a llapis sobre full de paper. Hi abunden els nus femenins i els abillaments lleugers, provisionals i vaporosos. Crea encertades atmosferes carregades d’aire viciat i batecs d’indolència, frustració i soroll excessiu. Les figures de les al·lotes que esperen desesperançades es complementen adesiara amb la figura patètica i trista de fills que s’avorreixen i fan nosa. També dibuixa al carbonet, a la tinta, al pastel, etc. Li agraden les aglomeracions de gent: per això sovint dibuixa escenes de mercat, carrers amb gent, places el dia de fira, etc. El 1948 fa un conjunt de dibuixos per il·lustrar l’obra Malhumorismo, de Joan Bonet Gelabert.

     

    Així mateix, fa obres de temàtica religiosa, entre les quals destaquen L’últim sopar i L’Ascensió. Transmet als personatges d’aquests treballs una forta expressivitat a través del rostre i del gest. Admirador de Rembrandt, també es dedica al retrat a l’oli sobre tela, que realitza amb l’ajut d’una excel·lent composició, varietat de formes, gran força i un ús freqüent d’elements simbòlics que parlen de la personalitat i la professió del protagonista. Mira els personatges de prop, la qual cosa contribueix a donar-los prestància, una gran capacitat d’impressionar i la possibilitat d’explicar-se amb sinceritat des de la proximitat. Excel·leixen el seu autoretrat (acompanyat de la paleta, una mà de pinzells i una ampolla de brandi buida que sosté tres pinzells addicionals) i el retrat d’Antoni Martí Oliver, propietari de l’antic bar Antonio, que era situat en els baixos de can Pep Quint-Safortesa (al passeig del Born, de Palma) i que ell s’agradava de freqüentar.

     

    De caràcter apassionat, individualista i poc tolerant, passa gust de ser sempre el centre d’atenció. Parla amb grans veus i en termes donats a l’excentricitat, l’exageració i la desmesura. Record la seva mirada penetrant a través d’uns ulls delicadament verds, dels quals presumia. Els anys cinquanta, seixanta i primers setanta, esdevé un dels personatges populars de Palma més coneguts. Els capvespres se’l pot trobar diàriament deambulant entre la Granja Reus, el Bar Bosch, la Cafeteria Miami, el Bar Antonio, el Bar Fígaro, la Cafeteria Riskal, Ca s’Andritxol i el Bar Formentor. Li agrada, sobretot, seure a les terrasses descobertes de la Granja Reus i del Bar Antonio i fer anar la conversa amb els seus discursos.

     

    Exposa diverses vegades a les Galeries Costa i participa en exposicions col·lectives. És amic del pintor britànic, expert en Goya, Thomas Harris, del galerista Josep M. Costa, del restaurador Antoni Martí Oliver, del metge doctor Mestre, etc. A causa de problemes de salut i d’alcoholisme, a final dels anys setanta, es retira a Felanitx, d’on és natural la família materna. L’abril de 1992, les Galeries Costa li dediquen la darrera exposició individual, que titula «Homenatge a Josep Bover». Mor a Felanitx als 75 anys.

  • Portada horari

     

    Horari d’estiu: De l’1 de març al 30 d’octubre de 10.30 ha 18.30 h. Obert cada dia.

    Informació

    Horari

    Hivern: De l’1 de novembre al 28 de febrer de 10.30 ha 18.30 h. Accés al museu fins a 30 minuts abans del tancament. Dilluns, tancat.
    Estiu:
    De l’1 de març al 30 d’octubre de 10.30 ha 18.30 h. Accés al museu fins a 30 minuts abans del tancament. Obert cada dia.
    El museu tanca el dia 1 i 25 de desembre. Els dies 24 i 31 de desembre l’horari d’obertura del museu serà de 10.30ha 14.00h.

    Preu

    Entrada general: 5 €
    Entrada amb preu reduït:
    3 € (estudiants, pensionistes, majors de 65 anys i grups superiors a 12 persones)
    Nins menors de 12 anys acompanyats d’adults: Gratuït.

     Jornades de portes obertes

    ▪ Segon diumenge de maig: Fira de Sóller.  
    ▪ 18 de maig: Dia Internacional dels Museus.
    ▪ 24 d’agost: Festivitat de Sant Bartomeu. 

    Com arribar

    Can Prunera Museu Modernista Carrer de la Lluna, 86 i 90 Sóllerr – Mallorca – Telf: 971 638 973

     

  • Història Can Prunera Museu Modernista

    Can Prunera, juntament amb altres exemples com el Gran Hotel, can Forteza Rey i can Casasayes, tots tres de Palma, forma part de l’ampli conjunt d’edificis modernistes que es construïren, a començament del segle XX.

    Història

    Can Prunera, juntament amb altres exemples com el Gran Hotel, Can Forteza Rey i Can Casasayes, tots tres de Palma, forma part de l’ampli conjunt d’edificis modernistes que es construïren, a començament del segle XX, sota la directriu dels models catalans o de l’art nouveau francès.

     

    L’any 1865, una plaga terrible féu malbé els tarongers i llimoners de gran part de la vall de Sóller, la qual cosa hi causà una forta crisi econòmica i provocà que nombroses famílies que es dedicaven a la recol·lecció i al comerç dels cítrics es veiessin obligades a emigrar. Les destinacions principals foren, per una banda, l’Amèrica del Sud i, per l’altra, Europa. Països com Puerto Rico, Veneçuela, França, Alemanya i Bèlgica serien els pioners en la rebuda d’emigrants sollerics. Tanmateix, fou sobretot a França on la majoria anaren a cercar fortuna; amb aquest fi, s’establiren en localitats com Nancy, Lió, Marsella i Belfort. Va ser en aquesta ciutat on Joan Magraner i Margalida Vicens, coneguts a Sóller amb el malnom de Pruneres a causa de la seva feina amb el mercadeig de fruita, s’enriquiren gràcies al negoci dedicat a la importació, exportació i distribució de fruita, verdura i licors. Aconseguida la fortuna, decidiren tornar-se’n a Sóller i construir un casal amb l’estil imperant aleshores a França: l’art nouveau. En aquell país, deixaren el negoci en mans dels fills.

     

    Can Prunera es construí entre 1904 i 1911. De l’artífex no se’n sap res, tot i que hi ha dues hipòtesis: una atribueix l’obra a Joan Rubió i Bellver (1870-1952), l’arquitecte català que en aquells anys bastia la façana de l’església parroquial de Sant Bartomeu i el Banc de Sóller. Amb tot, no hi ha cap document que confirmi aquesta teoria. L’altra hipòtesi planteja la possibilitat que el casal dels Magraner fos construït per picapedrers locals.

     

    L’edifici és un exponent del gust dels emigrants que, en tornar de França i de Puerto Rico, principalment, competiren per alçar la casa més bella i que posàs de manifest la riquesa que havien aconseguit.

     

    Imatges antigues

    Mes informació

    Imatges actuals

    Mes informació

  • Can Prunera Museu Modernista Està situat en un antic casal d’estil modernista construït al començament del segle XX. Formes sinuoses, animalístiques i naturals es combinen per donar la benvinguda al visitant, que recorrerà un museu que s’ha convertit en una dels senyals d’identitat del poble de Sóller.

    Museu

    Can Prunera Museu Modernista està situat en un antic casal d’estil modernista construït al començament del segle XX. Formes sinuoses, animalístiques i naturals es combinen per donar la benvinguda al visitant, que recorrerà un museu que s’ha convertit en una dels senyals d’identitat del poble de Sóller.

     

    El visitant començarà el recorregut per les estances de les plantes baixa i principal, que conserven part del mobiliari original: taules, cadires, llits, armaris i vitrines en els quals és palesa una gran riquesa decorativa. En aquestes mateixes sales, podrà gaudir de les pintures i escultures que s’exhibeixen. En el segon pis, es pot veure la mostra «Del Modernisme al segle XXI», una col·lecció de pintura que pertany majoritàriament a la Col·lecció d’Art Serra, i que en aquests últims anys s’ha anat enriquint gràcies a les donacions d’obres que, particulars i artistes, han fet a la Fundació Tren de l’Art, entitat gestora de Can Prunera Museu Modernista.

     

    En el soterrani es troben les habitacions conegudes popularment amb el nom de botigues. Es tracta de les antigues dependències que acollien una cuina econòmica, un dipòsit d’oli, una pica de rentar i un pou, que encara es poden veure; un menjador per al servei —on actualment es duen a terme exposicions temporals— i els magatzems. Aquest últim espai comprèn les sales dedicades a Juli Ramis i es mostren obres de tres de les èpoques més característiques d’aquest pintor solleric: pintura de joventut, època cubista i obra abstracta. En el jardí, el visitant podrà contemplar la façana interior de la casa i gaudir de la mostra d’escultures que s’exhibeix. Can Prunera Museu Modernista es va inaugurar dia 24 d’agost de 2009, coincidint amb les festes de Sant Bartomeu patró de Sóller.

     

    Des de llavors, han visitat aquest centre nombroses persones, inclosos molts turistes, però també un gran nombre d’illencs despertats per la curiositat per conèixer una part molt rellevant del nostre patrimoni cultural. Gràcies a la magnífica restauració duta a terme entre 2006 i 2009, Can Prunera ha obtingut un gran reconeixement i ha esdevingut una fita important del modernisme illenc.

     

     

  •  

    Col·lecció permanent Museu Can Prunera
    La gran majoria d’obres exposades a Can Prunera Museu Modernista pertanyen a la Col·lecció d’Art Serra, les quals han estat cedides a partir d’un conveni amb la Fundació d’Art Serra, entitat que presideix l’empresari i col·leccionista Pere A.

    Col·lecció

    La gran majoria d’obres exposades a Can Prunera Museu Modernista pertanyen a la Col·lecció d’Art Serra, les quals han estat cedides a partir d’un conveni amb la Fundació Art Serra, entitat que presideix l’empresari i col·leccionista Pere A. Serra Bauzà. Es tracta d’una col·lecció encapçalada per l’obra de grans mestres dels segles XIX i XX, com ara Joan Miró, Henri de Toulouse-Lautrec, Paul Klee, Fernand Léger i Maurice Vlaminck; encara que també hi han tingut cabuda pintors mallorquins o vinculats amb Mallorca l’obra dels quals ha traspassat les fronteres illenques. Es tracta de Santiago Rusiñol, Joaquim Mir, Joan Fuster, Eliseu Meifrén, Ritch Miller i Miquel Barceló.

     

    De la Col·lecció d’Art Serra és també una part important de les pintures de l’exposició permanent de Juli Ramis, així com el fons de llibres i catàlegs que estan a disposició dels investigadors a la biblioteca del museu.

     

    Gràcies a aquesta col·lecció, Can Prunera Museu Modernista ha esdevingut una fita ineludible de l’art contemporani a Mallorca.

     

     

  • Juli Ramis

    Juli Ramis Més d’una trentena d’obres integren la mostra permanent dedicada al pintor Juli Ramis (Sóller, 1909–Palma, 1990)…

    Juli Ramis

    Juli Ramis

    Juli Ramis (Sóller, 1909 – Palma, 1990)

    Pintor solleric que fou, entre d’altres, pioner de la pintura abstracta matèrica a Espanya. A la dècada dels anys seixanta va aconseguir fama mundial i la revista The Times  el qualificà com un dels millors cent pintors del món. Va exposar a gran part de la geografia espanyola, nord Àfrica, París, Londres, Burdeos, a més d’un llarg etcètera.

     

    Durant tota la seva carrera artística , va obtenir importats guardons, com el de finalista al gran premi de la Biennal d’Egipte, obtenint la mateixa menció a la 1ra Biennal de Moscou al 1972. Va ser amic i compartí estudi amb Wilfredo Lam, Jean Fautrier, Serge Poliakoff i Nicolas de Staël. Així com gaudí d’una ferma amistat amb Pablo R. Picasso, Juan Gris i Joan Miró.

     

    A l’any 1990, se li va concedir la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, la màxima distinció que concedeix el Govern Balear. Juli Ramis és sense cap dubte el pintor mallorquí que ha aconseguit major fama mundial durant la primera meitat del segle XX.

     

    Així doncs, més d’una trentena d’obres integren la mostra permanent dedicada al pintor. Ubicada a les estances que formaven els antics magatzems, s’hi exhibeixen llenços de tres de les èpoques més representatives: pintura de joventut, època cubista i obra abstracta.